La vocació gastronòmica d'una família
Ama, què dir d'Ama? Una dona lluitadora, amb molta força, molta il·lusió i massa inquietuds per a l'època en la qual vivia.
En Amezketa, un xicotet poble del País Basc vivia la nostra ama, qui començava a treballar a "Fabrensa", una fàbrica d'envasos de la zona; però no es conformava només amb això.
Mentre treballava a la fàbrica, anava il·lusionada cada vesprada a aprendre cuina amb una amable cuinera que vivia en Segura, un poble pròxim a Amezketa, on va aprendre molts dels plats que en un futur serviria al seu restaurant.
A l'any següent, encara treballant a la fàbrica, va despertar en ella un interés per la perruqueria. Va ser per això que cada vesprada, durant tot aqueix llarg any, agafava la seua bicicleta i recorria 12 km d'Amezketa a Tolosa per a aprendre l'ofici en un xicotet negoci.
Des de ben xicotets, ama sempre ens ha dit que "janari goxo bat begiekin dastatzen dóna: Jan nazazu!" ("Un bon menjar t'entra pels ulls i et diu: menja'm"). Probablement el seu amor per l'estètica juntament amb la seua passió per la cuina va ser el que va convertir Lorea en el que és avui.
Des de 1982 a la Platja de Sant Joan
Ama i Aita van obrir Lorea en 1982. Una cafeteria amb tapes, amb plats combinats i entrepans, la nostra segona casa. Curiosament, en aquells dies no hi havia res semblant per la Platja de Sant Joan. A poc a poc, Ama va anar introduint plats típics de la nostra terra, una gran varietat de pintxos bascos que a poc a poc va anar augmentant i les famoses croquetes que no necessiten cap presentació, ja parlen per si soles. Cada vegada més plats propis de la cuina basca com la truita de bacallà o els calamarons en la seua tinta.
Ama anava cada dia a recórrer el mercat per triar el millor lluç, el millor bacallà, la millor carn per a servir o el corder que rostia tots els diumenges, molt típic de la nostra terra.
Ella sempre ha volgut que Lorea fora una cosa diferent, que es diferenciara de la resta dels establiments, amb una ubicació molt privilegiada, en primera línia de la Platja de Sant Joan d'Alacant, i amb una vida dedicada a això.
Un xicotet negoci familiar que, a poc a poc, va anar creixent i prenent forma, amb clients molt fidels que venien molt sovint, xarraven amb Aita i es prenien un txakolí amb ell o entraven a la xicoteta cuina d'avans i li preguntaven a Ama què hi havia per a menjar o parlaven amb algú de nosaltres, els seus fills. Des d'aqueix moment fins ara passen molts clients, amics, que fan que cada vegada aqueix xicotet negoci que van obrir els meus pares l'any 1982 siga més i més gran.
Ens enorgulleix veure que continua tenint la mateixa essència de negoci familiar amb la qual va començar, amb relacions pròximes i molta familiaritat. Mantenint els mateixos plats que un dia la nostra mare va decidir incloure en el menú - i que cada dia ve per a revisar i donar el vistiplau-, sempre innovant amb nous plats de la cuina basca com són el Txangurro o aqueixos fesols que servim tots els dijous d'hivern i en les nostres "Dies del Fesol" que tant agraden als nostres clients i amics.
Joaquina e Imanol
Barra de pintxos
Semana de la Alubia en febrero
